D’aquí a uns anys, “quan els nostres besnéts es trobin una carta escrita a mà, l’hauran de portar a un especialista perquè la desxifri”. Per a Kitty Burns Florey, autora de The Rise and Fall of Handwriting, el bolígraf i la caligrafia tenen els dies comptats.
El teclat s’imposa perquè “si haguéssim d’escriure a mà tot el que fem no donaríem a l’abast”, assegura Ruth Hudson, de l’ajuntament de Peterborough, a la BBC…
Més aquí…
“Todos los sueños se cumplen. Quizá no en quien los ha soñado, pero sí en otros.”
J.J Millás en El País…
Treball de titans… Han calgut sis anys i 130 voluntaris d’arreu del món per fer la transcripció dels manuscrits de Madame Bovary, la coneguda novel·la de Gustave Flaubert.
Les 4.500 pàgines que n’han sortit, amb els passatges retallats i revisats per l’autor o directament censurats per l’editor, es poden llegir a Bovary.fr…
Via The Independent…
El que s’ensordeix acaba fent-se sentir d’alguna manera, el que es reprimeix massa, explota… És el que comenta un article de LiveScience que assegura que l’autocontrol no és natural. La columnista basa les seves afirmacions en un estudi de Joshua Ackerman, de la Universitat de Yale, que el que conclou, en realitat, és que la nostra habilitat per controlar els pensaments, els sentiments i, en definitiva, el nostre comportament, depèn de l’autocontrol dels altres… Diria que no és ben bé el mateix…
La clau pel que preocupa a la columnista de LiveScience, com deia aquest altre article, és contenir sense reprimir. 
Trinity Church (NYC, febrer09 - A.S)
La Trinity Church, l’església anglicana més antiga del districte financer de Nova York, ha twittejat la Passió de Christ aquests dies…
Tot es pot explicar amb 140 caràcters, definitivament…
Més al Telegraph…
Expressar la ràbia, l’enuig i cridar no alleuja. Vaja, que no és catàrtic. Al contrari. O això és el que diu el psicòleg Jeffrey Lohr, de la Universitat d’Arkansas, que evidentment ha realitzat un estudi sobre el tema i n’ha tret conclusions espaterrants.
La sensació d’alleugeriment després de “trencar plats” o “cridar” només és momentània, diu. I què cal fer? Fàcil. “Parlar del teu enuig sense que hi intervinguin les emocions”, o sigui, contenir sense reprimir… Fàcil…
Més a npr…
(Gràcies, JMG)
Per als xinesos, el Cor és molt més que l’òrgan impulsor de la circulació de la sang. És la casa del Shen (o ment) i controla les facultats mentals i intel·lectuals, la claretat de pensament i la memòria. Un Cor al seu lloc és sinònim d’una ment tranquil·la, de vitalitat i bona qualitat del son… Es manifesta als ulls i en la calidesa del que dius i rius. És el que ens dóna força emocional, és a dir, la possibilitat de ser feliços i fer feliços als altres… “Si no hi ha Cor, no val la pena”… David, dixit.
|
