29 Març 2009
27 Març 2009
Enfadar-se enfada?
Expressar la ràbia, l’enuig i cridar no alleuja. Vaja, que no és catàrtic. Al contrari. O això és el que diu el psicòleg Jeffrey Lohr, de la Universitat d’Arkansas, que evidentment ha realitzat un estudi sobre el tema i n’ha tret conclusions espaterrants.
La sensació d’alleugeriment després de “trencar plats” o “cridar” només és momentània, diu. I què cal fer? Fàcil. “Parlar del teu enuig sense que hi intervinguin les emocions”, o sigui, contenir sense reprimir… Fàcil…
Més a npr…
(Gràcies, JMG)
24 Març 2009
“Si no hi ha Cor, no val la pena”
Per als xinesos, el Cor és molt més que l’òrgan impulsor de la circulació de la sang. És la casa del Shen (o ment) i controla les facultats mentals i intel·lectuals, la claretat de pensament i la memòria. Un Cor al seu lloc és sinònim d’una ment tranquil·la, de vitalitat i bona qualitat del son… Es manifesta als ulls i en la calidesa del que dius i rius. És el que ens dóna força emocional, és a dir, la possibilitat de ser feliços i fer feliços als altres… “Si no hi ha Cor, no val la pena”… David, dixit.
20 Març 2009
Twittentrevista
Es pot entrevistar un polític amb preguntes de 140 caràcters com a màxim i esperar que les respostes siguin igual de curtes?
Pel que sembla, sí. Georges Stephanopoulos, de la ABC, ho ha fet amb John McCain.
18 Març 2009
Els topalls de la memòria
Per què costa tant recordar-se d’un acudit? Per què és tan fàcil que se’ns enganxi el ritme d’una cançó i que se’ns oblidin les dates d’aniversari? O a la inversa. Per què tenim paraules a la punta de la llengua? O pitjor encara, per què ens quedem en blanc?
L’explicació dels petits oblits, dels racons sense fons de la memòria es troba al nostre ‘búfer’ particular… que, segons Scott A. Small, neuròleg de la Universitat de Columbia, només pot desar de cinc a nou peces d’informació alhora…
Més al NYT…
Torno…
Torno… Amb totes les meves contradiccions digitals. Estic enganxada a Facebook, tot i que vaig dir que era inútil. Tinc Twitter, malgrat que vaig escriure que era una ximpleria explicar al món què fas a cada moment. Continuo llegint-me els feeds del meu Bloglines, jugant amb el mediastream del Flock, fent Stumbles a deshora mentre escolto Spotify, RadioblogClub o NRJ, per allò de no perdre els bons costums… i amb ganes d’escriure… Així que torno…
