Per què costa tant recordar-se d’un acudit? Per què és tan fàcil que se’ns enganxi el ritme d’una cançó i que se’ns oblidin les dates d’aniversari? O a la inversa. Per què tenim paraules a la punta de la llengua? O pitjor encara, per què ens quedem en blanc?
L’explicació dels petits oblits, dels racons sense fons de la memòria es troba al nostre ‘búfer’ particular… que, segons Scott A. Small, neuròleg de la Universitat de Columbia, només pot desar de cinc a nou peces d’informació alhora…
Més al NYT…
