Somnis

“Todos los sueños se cumplen. Quizá no en quien los ha soñado, pero sí en otros.”
J.J Millás en El País…

Enfadar-se enfada?

Expressar la ràbia, l’enuig i cridar no alleuja.  Vaja, que no és catàrtic. Al contrari. O això és el que diu el psicòleg Jeffrey Lohr, de la Universitat d’Arkansas, que evidentment ha realitzat un estudi sobre el tema i n’ha tret conclusions espaterrants.

La sensació d’alleugeriment després de “trencar plats” o “cridar” només és momentània, diu. I què cal fer? Fàcil. “Parlar del teu enuig sense que hi intervinguin les emocions”, o sigui, contenir sense reprimir… Fàcil…

Més a npr…

(Gràcies, JMG)

“Si no hi ha Cor, no val la pena”

Per als xinesos, el Cor és molt més que l’òrgan impulsor de la circulació de la sang. És la casa del Shen (o ment) i controla les facultats mentals i intel·lectuals, la claretat de pensament i la memòria. Un Cor al seu lloc és sinònim d’una ment tranquil·la, de vitalitat i bona qualitat del son… Es manifesta als ulls i en la calidesa del que dius i rius. És el que ens dóna força emocional, és a dir, la possibilitat de ser feliços i fer feliços als altres… “Si no hi ha Cor, no val la pena”… David, dixit.

Torno…

Torno… Amb totes les meves contradiccions digitals. Estic enganxada a Facebook, tot i que vaig dir que era inútil. Tinc Twitter, malgrat que vaig escriure que era una ximpleria explicar al món què fas a cada moment.  Continuo llegint-me els feeds del meu Bloglines, jugant amb el mediastream del Flock, fent Stumbles a deshora mentre escolto Spotify, RadioblogClub o NRJ, per allò de no perdre els bons costums…  i amb ganes d’escriure… Així que torno…

Tornar…

No han estat tants dies de pausa… Però tinc el Bloglines a petar, han tornat les sèries (per cert, acabo de veure el primer episodi de la tercera temporada de Prison Break, aquí) i Gran Hermano, amb polèmica i un share d’enveja pels que practiquen el classisme televisiu. El New York Times ha fet accessible gratuïtament el Times Select, que fins ara era de pagament, i el Wall Street Journal, que va ser el primer a apostar per una edició online amb subscripció, s’ho està plantejant.

A banda d’això, els gurús internàutics continuen parlant de la “socialització de la web”, de Facebook, dels continguts en vídeo, del microblogging, que és el que es porta ara (en versió desincriptada: dir parides a Twitter), i de com es fa pasta amb tot això… Continua també el culebron Alonso-McLaren i el cas Madeleine… I és que només han estat uns dies…

Pausa

Sufro “agotamiento internáutico transitorio” o síndrome posvacacional. No lo tengo muy claro. Pero los síntomas son tremendos. ¡He vuelto al papel! No sé cuál es el tratamiento para estos casos, pero prometo regresar…

Rentrée

S’han acabat les vacances!

Aquí:

I aquí:

Oblits

Havia oblidat el soroll de la pressa a l’hora punta, les corredisses abans de sentir com encaixen les portes del metro, les cares de son, l’alè d’estómac buit, la humitat dels cabells acabats de rentar, la flaire de perfum, colònia, suor… Havia oblidat les empentes, el frec dels diaris gratuïts, la música ensordida dels mp3, els ulls que s’amaguen, les veus que et recorden on estàs… Pròxima parada…

Neu primavera

Torno a Barcelona després d’uns dies de desconnexió a les muntanyes… Ha nevat. Bastant. Les pistes d’esquí estan millor que a l’hivern. Ja se sap, coses del canvi climàtic.

Thoughts for 250 km

Conduint cap a… Barcelona…

Escoltant Là-bas, de Jean-Jacques Goldman

…Els radars són un mal invent. Ara que tothom sap on són gràcies a les indicacions oficials i als PDIs per a ‘juan juan’, es condueix igual de ràpid però es frena en sec davant de la càmera, amb el conseqüent desconcert del que va darrere, generalment molt més a prop del que marca la distància de seguretat… El paio que anava davant meu ha frenat en ple avançament… Un de cada quatre accidents es produeix per excés de velocitat, diuen. Però on? En quines condicions? I la resta? Els radars són un mal invent…

Escoltant Sexy Plexi, de Jack Johnson…

…Segolène, qui a repris toute sa ‘liberté’ par rapport au PS, dit-elle, parle d’emplois-tremplin, de la motivation des travailleurs, elle se prononce en faveur d’une VI République…  Mais ce matin, à la Vanguardia (edition papier), la seule chose qu’on y remarquait c’est son changement de style: tailleur noir, chemise blanche ou même pantalons… S’il vous plait!!

Escoltant… la ràdio…

“A un dia de la primavera, torna l’hivern…”