D’aquí a uns anys, “quan els nostres besnéts es trobin una carta escrita a mà, l’hauran de portar a un especialista perquè la desxifri”. Per a Kitty Burns Florey, autora de The Rise and Fall of Handwriting, el bolígraf i la caligrafia tenen els dies comptats.
El teclat s’imposa perquè “si haguéssim d’escriure a mà tot el que fem no donaríem a l’abast”, assegura Ruth Hudson, de l’ajuntament de Peterborough, a la BBC…
Més aquí…
“Hace unas semanas, unos investigadores de la Universidad de California, en Los Ángeles, y de Harvard empezaron a estudiar una clase de alumnos de primero de carrera a través de esta web [Facebook] para “analizar la información que dan de sí mismos y cómo se relacionan entre ellos”, en palabras de Nicholas Christakis, un miembro del equipo. Sólo hay un detalle atípico: los estudiantes no saben que están siendo observados. En Facebook aseguran que no hay ninguna cláusula que prohíba estudios sociológicos. Porque el único límite de privacidad lo imponen los usuarios.”
Más en El País…
(Vale, estoy obsesionada con el tema de la privacidad online 
Ben Elton’s latest novel Blind Faith raises questions about privacy in the age of life streaming. This is the book description in Amazon.com:
“Imagine a world where everyone knows everything about everybody. Where what a person “feels” and “truly believes” is protected under the law, while what is rational, even provable is condemned as heresy. A world where to question ignorance and intolerance is to commit a Crime against Faith.
Imagine it. Or just wait until After The Flood.
On a hot Sagittarian morning in the year 56 ATF, Trafford Sewell struggles to work through the usual crowds of near-naked commuters. He is confronted by the intimidating figure of his Parish Confessor. Why has Trafford not been streaming his every moment of sexual intimacy onto the community website like everybody else? Does he think he’s different or special in some way? Better than his fellow man and woman? Does he have something to hide?
Ben Elton imagines a post-apocalyptic society where religious intolerance combines with a confessional sex-obsessed, self-centric culture to create a world where nakedness is modesty, ignorance is wisdom and privacy is a dangerous perversion. A chilling vision of what’s to come? Or something rather closer to what we call reality?”
“Es viu, es pensa i s’escriu en format beta, un tipus de pensament de curt abast que dificulta distingir entre coneixement i soroll. Més informació amb menys rigor és igual a més confusió.”
Hugo Pardo Kuklinski a La Malla…
Es diu HBO Voyeur i és la darrera joguina de la cadena nord-americana HBO. Un experiment multimèdia que convida l’usuari a endinsar-se en la vida dels inquilins d’un edifici de Nova York amb episodis de cinc minuts. Un ‘Gran Hermano’ de disseny, sense diàlegs i amb una banda sonora composta per artistes com Clint Mansell, Dean&Britta o Theodore Shapiro. És interessant. L’aplicació està bé. La música també. Però a mi no m’acaba d’enganxar…
|
